Exposcició “Coses de Nadal”

“Coses de Nadal” és una petita exposició, un tast sobre algunes de les celebracions que tenen lloc aquests dies a les diferents llars, entitats o el mateix espai públic. És una recreació visual a través de diferents imatges que condensen uns instants viscuts directa o indirectament per la majoria de la població i que ara són presents en aquesta mostra, en la que hom pot trobar des de la Fira de Santa Llúcia fins a la Diada de Reis, passant per les felicitacions, pessebres, pastorets, l’Home dels Nassos, l’Any Nou o una cosa menys coneguda com pot ser La Carassa, entre altres festes.

“Coses de Nadal”

Documentació, fotografies i disseny: Josep Maria Contel

Fotografies d’arxiu: “El Centre”, “El Cercle” i Fons Barrillón

Produïda per:

Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis

La Fundació Festa Major de Gràcia

Fundació Festa Major de Gràcia

Espai Albert Musons - Alzina, 9

Del 13 de desembre al 2 de febrer de 2013

De dilluns a divendres de 17 a 21 hores

Tertúlia:“Per Nadal un Pas de Pardal i per Sant Esteve un pas de Llebre”

Dimarts, 18 de desembre de 2012

A càrrec de d’Amadeu Carbó i Martorell, membre de l’Associació Cultural Joan Amades.

El cicle nadalenc és un dels períodes més rics en manifestacions, costums i tradicions. Algunes arrelades a la tradició cristiana (o no tant) d'altres als ritmes pròpis estacionals, d'altres tenen orígens en les antigues religions vençudes o pagànes. Tot plegat ha deixat un pòsit en la manera de celebrar el nostre nadal. Apats, tions, focs, iconografies, obsèquis, vells i nous rituals propiciadors de l'abundància per donar la benvinguda a un temps nou, a l'infant Jesús, al sol ixent...

Lloc: Seu Fundació Festa Major de Gràcia, Alzina, 9
Organitza: Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.
Col•laboren: Institut Ramon Muntaner, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona-Gràcia, Fundació Festa Major de Gràcia.

Tertúlia: “Fructuós Canonge, un gran mag català”

 

A càrrec de Josep Guzmán i Vila, investigador històric i membre del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC).

 

Fructuós Canonge i Francesch (1824-1890), anomenat el “Merlín Español” va ser un gran personatge de la Barcelona del segle XIX, que d’enllustrador de sabates va passar a ser un gran mag de reconeguda fama internacional.

Dijous, 29 de novembre de 2012 a les 20,00 hores

Lloc: Seu Fundació Festa Major de Gràcia, Alzina, 9 

  
Organitza: Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.
Col•laboren: Institut Ramon Muntaner, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona-Gràcia, Fundació Festa Major de Gràcia.

 

Itinerari històric: Gràcia - La construcció de refugis

Gràcia - La construcció de refugis
Diumenge, 2 de desembre

a les 11.00 hores

Itinerari d’una durada de dos hores aproximadament.

Gairebé tothom sap de l'existència del Refugi 232 a la Plaça del Diamant i del 307 al carrer Nou de la Rambla. Alguns saben que també es pot visitar un Refugi a Sant Adrià i que encara resten vestigis d'un altre a la Plaça Revolució. Molt pocs però saben que a Barcelona es van constuir al voltant de 1400 refugis i a Gràcia uns 90. Molts d'ells destruits per l'especulació immobiliaria, d'altres encara resten sencers sota els nostres peus esperant sortir a la llum. 

En aquest nou itinerari històric-cultural pretenem donar a conèixer l'existència de una bona part d'ells, com van construir-se?, per quí?on son?...i moltes i moltes respostes, històries i anècdotes recollides pels relats de les persones que les van viure..

El punt de trobada i sortida al xamflà de Còrsega/Bailen (Església de Corpus).

Preu: 9 euros per persona; els socis del Taller tenen un descompte del 50%; preus especials per a grups.

Cal fer reserva prèvia.

Informació i inscripcions: Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis

Pg. Mare de Déu del Coll, 79 - 08023 Barcelona

Telèfon: 93 219 61 34 – 647 843 084

tallerhistoriagracia@gmail.com

Xerrada “El Capitán Trueno: la “Playstation” dels anys 50 i 60”

Xerrada “El Capitán Trueno:

la “Playstation” dels anys 50 i 60”

 

A càrrec dels truenòfils

Jordi Codina, mùsic i Francesc Franco, col·leccionista

 

Més de mig segle després, El Capitán Trueno continua sent un referent per a estudiosos, col·leccionistesi amants dels tebeos.

 

Dijous 22 de novembre a les 19,30 h.

Biblioteca Ignasi Iglèsias-Can Fabra - Segre, 24-32

Tardor d’Història a la finca Sansalvador - Tardor 2012

Tardor d’Història a la finca Sansalvador - Tardor 2012

Cicles de conferències monogràfiques

Retalls de la nostra història

Dimarts 6 novembre 19,30 h: Operació Nikolai. El segrest i assassinat d’Andreu Nin, de Dolors Genovès. Interessant treball sobre els darrers dies d’Andreu Nin i la seva enigmàtica desaparició.

Dimarts 13 novembre 19,30 h: Dotze hores de vida: L’execució de Puig Antich i Heinz Chez, de Francesc Escribano. Un treball interessant sobre el que va suposar aquest fet en els darrers anys del franquisme.

Dimarts 20 novembre 19,30 h: El “cas Huertas” i la lluita per la llibertat d’expressió, Francesc Escribano. Aquest any s’han complert cinc anys de la desaparició d’aquest insigne periodista que es va veure perseguida la seva llibertat d’expressió.

Dimarts 27 novembre 19,30 h: L’or de Moscou, de Dolors Genovès. Un treball d’investigació sobre L’or que guardava el banc d’Espanya i el seu viatge a Moscou.

A càrrec de Josep Maria Contel. Membre del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis

-o-o-o-o-o-

Bombardeigs, refugis i el documental

Dimecres 7 novembre 19,30 h: Barcelona sota les bombes. La Ciutat Foradada, de Pep Hernández, Pilar Frutos, Empar Fernández i Judit Pujadó. Interessant documental sobre els bombardeigs i la construcció de refugis a Barcelona.

Dimecres 14 novembre 19,30 h: La canalla(da) de Sant Felip, de Pablo Tulián i Nicolás Escobar. Magnific documental sobre el bombardeig de la plaça de Sant Felip Neri i les seves conseqüències.

Dimecres 21 novembre 19,30 h: Els bombardeigs Franquistes al Penedès (1937-1939), de Ramon Arnabat. Interessant documental sobre el bombardeigs al Penedès durant la passada Guerra Civil.

Dimecres 28 novembre 19,30 h: Ramon Perera: L’home que va salvar Barcelona, de

Montse Armengou i Ricard Belis. Un bon documental per conèixer qui va ser aquest personatge de Barcelona i la seva incidència durant la II Guerra Mundial a Londres.

A càrrec de Josep Maria Contel. Membre del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.

-o-o-o-o-o-

Cinema Made in Bruguera

Dijous 8 novembre 19,30 h: Las aventuras de Zipe y Zape (1981) d’Enrique Guevara. Curiosa pel·lícula sobre les aventures d’aquests germans entremaliats i la seva peculiar família, creats per José Escobar.

Dijous 15 novembre 19,30 h: La gran aventura de Mortadelo y Filemon (2003) de Javier Fesser, primera incursió en el món del cinema amb actors, dels personatges creats per Francisco Ibáñez.

Dijous 22 novembre 19,30 h: Capitán Trueno y el Santo Grial (2011) d’Antonio Hernández. Primer film sobre aquest personatge mític creat per Víctor Mora i dibuixat per Miquel Ambrosio.

Dijous 29 novembre 19,30 h: El Gran Vázquez (2010) d’Óscar Aibar. Interessant film sobre aquest peculiar dibuixant de la factoria Bruguera.

Projecció i fórum a càrrec de Francesc Franco. Membre del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.

Amb la col·laboració del Centre Cívic El Coll – La Bruguera

-o-o-o-o-o-

Tots els assistents de qualsevol cicle sencer, tindran dret a un certificat d’assistència.

Lloc: Finca Sansalvador, passeig Mare de Déu del Coll, 79 – 08023 Barcelona

Metro línia 5 estació El Coll - La Teixonera, autobusos línies 28 i 92

web: www.tallerhistoriadegracia.cat correu: tallerhistoriagracia@gmail.com

bloc: http://tallerhistoriagracia.blogspot.com

Tels. 93 219 61 34 – 647 843 084

Exposició: El Capitán Trueno: la “Playstation” dels anys 50 i 60

Exposició

El Capitán Trueno:

la “Playstation” dels anys 50 i 60

  

Una exposició de Francesc Franco i Jordi Codina amb la col·laboració del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis, en la que presenten diversos documents entre els quals hi ha tebeos, cartells, revistes, escrits i dibuixos que han vist la llum durant 55 anys de vida d’aquest personatge de paper i lletra català, nascut de la Bruguera i creat per Víctor Mora i Miquel Ambròs.

Quan el 14 de maig de 1956 va sortir al quiosc el número 1 de El Capitán Trueno, els nens i nenes van quedar enganxats a les seves vinyetes igual que avui en dia succeeix amb la PlayStation.

   

Del 21 d’octubre al 15 de desembre

Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra

    

Segre, 24-32 – 08030 Barcelona

Telèfon 93 360 05 50

El refugi de la plaça del Diamant es suma al 48 OPEN HOUSE BCN

El Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis, com en les dos darreres edicions, aquest any es va tornar a sumar, el dissabte 27 d’octubre, al 48 OPEN HOUSE BCN, edició 2012, amb dues visites guiades al refugi antiaeri de la plaça del Diamant, que van aplegar a seixanta persones, dividides en dos torns a les 11,00 i 12,00 hores del matí.

Tertúlia: “Els grans invents del TBO”

A càrrec de Josep M. Delhom. Director del Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona

   
Els grans invents del TBO i el professor Franz de Copenhague seran els protagonistes d’aquesta tertúlia, que ens permetrà conèixer una part d’aquests invents, així com es va gestar aquesta sèrie de dibuixos i descobrir també algun dels seus autors.
  

Dijous, 25 d’octubre de 2012 a les 20,00 hores

Lloc: Seu Fundació Festa Major de Gràcia, Alzina, 9 

  
Organitza: Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.
Col•laboren: Institut Ramon Muntaner, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona-Gràcia, Fundació Festa Major de Gràcia.

Cine fòrum-El Capitán Trueno y el Santo Grial

Cine fòrum a la Finca Sansalvador

amb el film

El Capitán Trueno y el Santo Grial

      

Cine fòrum a la Finca Sansalvador, amb el film El Capitán Trueno y el Santo Grial, dirigida per Antonio Hernández amb guió de Pau Vergara i Víctor Mora i interpretada per, Sergio Peris-Mencheta, Natasha Yarovenko, Manual Martínez, Adrian Lamana.

Dimecres 11 de juliol a les 19,00 h. a la finca Sansalvador, passeig Mare de Déu del Coll, 79. Metro Línia 5 estació El Coll – La Teixonera i autobusos 28 i 92

Organitzen: Taller Història de Gràcia Centre d´Estudis i Centre Cívic del Coll - La Bruguera

Sopar d'estiu del Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis

         

Sopar d'estiu

del Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis

        

Dimecres 4 de juliol de 2012 a les 21,00 h.

        

Reserves als  telèfons 932 196 134 o- 647 843 084

Preu 8 euros - Socis del Taller, gratuït

Tertúlia: Història de la família de Yzaguirre 1523-2011

A càrrec de M. Clara de Yzaguirre i Pabolleta, periodista.

     

Aquest llibre recull la història familiar dels Yzaguirre a través de catorze generacions des dels seus orígens a Zumarraga, Guipúscoa, fins als nostres dies.  La branca catalana comença en la segona meitat del segle XIX quan els germans Yzaguirre arriben a Barcelona i a Reus. Eren homes de negocis vinculats a la Compañía Trasatlántica, la consignatària de vaixells Ripol y Cía, la companyia minera Olalde y Cia i a institucions com la Cambra de Comerç o Foment del Treball. Un dels germans s’instal·la a Reus on va fundar el famós vermut Yzaguirre. La història d’aquesta nissaga familiar permet conèixer la Barcelona d’una època on els negocis i la vida social reflectien una manera de fer.

      

L’autora escriu: “A través de la història dels nostres avantpassats podem comprendre millor les nostres arrels i trobar uns trets comuns que ens identifiquen al llarg del temps. Coneixent la història ens coneixem a nosaltres mateixos”.

       

Dijous, 5 de juliol de 2012, A les 20 hores

Fundació Festa Major de Gràcia, Igualada, 10

Presentació del llibre virtual MEMORIA

El proper dimarts 12 de juny, a les 19,30 hores, el Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis i l’Associació Homenatge/Homenaje/Hommage, presentaran el llibre virtual MEMORIA –en construcció– en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil Espanyola, postguerra i víctimes dels Camps nazis.

En un acte que comptarà amb la presència de Joan Àngel Frigola, president del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis, Josep Fontana, historiador i professor de la Universitat Pompeu Fabra i Albert Tarré, membre d’Homenatge i nét de desaparegut.

A la finca Sansalvador –obra de Josep Maria Jujol– passeig Mare de Déu del Coll, 79.

Es busquen fotografies antigues de Gràcia

Si tens fotos antigues pots col·laborar en el llibre L’Abans de Gràcia.

Busquem fotografies entre els anys 1870 i 1976.

Fotografies de la vida quotidiana de Gràcia de: entitats, carrers, places, transports, festes, escoles, religió, botigues, fàbriques, serveis, etc. També poden ser fotografies familiars que per diferents raons ofereixin una visió de Gràcia.

Aquest es un llibre que està impulsant el Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.

Si tens fotos contacta amb nosaltres als telèfons: 93 219 61 34 o 647 843 084 o al correu tallerhistoriagracia@gmail.com

Tertúlia: “Centenari del naixement de Xavier Montsalvatge: una veu calidoscòpica”

  

A càrrec de Jordi Codina, guitarrista, compositor i amic personal.
Noves aportacions a la trajectòria humana i professional d'aquest important personatge gironí que fou compositor, crític, assagista, conferenciant i pedagog.

La conferència inclou breus audicions de la seva obra i també la possibilitat de veure in situ  llibres, enregistraments, fotografies, premsa, etc. vinculats directament amb el compositor.

 Dijous, 7 de juny de 2012 - A les 20 hores

Fundació Festa Major de Gràcia - Igualada, 10

L'Esteve Camps pregoner de la Festa Major de Gràcia 2012

L’Esteve Camps Sala, soci fundador i exvicepresident del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis i actual president delegat de la Junta Constructora del Patronat de la Sagrada Família, ha estat escollit per la Fundació Festa Major de Gràcia, com a pregoner de la Festa Major d’enguany.

El Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis es congratula d’aquesta elecció i li dona l’enhorabona per aquest nou repte que té al davant.

Primavera d'Història a la Finca Sansalvador

Per aquest mes de maig el Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis ha programat tres cicles de conferències, La construcció de nous barris a Barcelona, Barcelonaen el cinema i Un recorregut per la història de les dones.
Aquestes conferències que són gratuïtes, estan obertes a totes les persones que estiguin interessades en la història. A més a més tots els assistents de qualsevol cicle sencer, tindran dret a un certificat d’assistència.

Tertúlia: Informació als barris de Barcelona 1960-1980

A càrrec de Joan Àngel Frigola, periodista i historiador local i president del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.

      

El règim franquista va exercir un fort control sobre els mitjans de comunicació amb una important censura sobre tot el que es publicava. A partir de 1964  van començar a sorgir alguns tímids intents de noves formes de fer periodisme que la dècada de 1970 va quallar amb una certa aproximació d’un determinat tipus de premsa cap al món dels barris. En paral·lel, estudiants de periodisme, joves periodistes i membres del moviment veïnal van tirar endavant la premsa de barris.

Dijous, 26 d'abril de 2012 - A les 20 hores

Fundació Festa Major de Gràcia - Igualada, 10

La Creu de Sant Jordi pera dos socis del Taller d'Història de Gràcia

Dos socis del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis, Joan Cervera i Batariu i la Fundació Festa Major de Gràcia, han estat distingits amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.

Joan Cervera, és expresident de Club Excursionista de Gràcia i ha publicat diversos llibres relacionats amb el món de l’excursionisme. Ara, amb la concessió de la Creu de Sant Jordi a la Fundació Privada Festa Major de Gràcia, totes les entitats històriques de la Vila, membres del G6 tenen aquesta distinció. 

El Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis es congratula d’aquestes distincions i dona l’enhorabona a Joan Cervera i a la Fundació Festa Major de Gràcia.

Tertúlia: La censura en el còmic i altres prohibicions oficials

A càrrec de Vicent Palomares, professor, editor adjunt i director de col·leccions literàries de l’editorial Bruguera, responsable de les edicions catalanes, periodista, i director de diverses escoles públiques.

Una visió de les experiències particulars de les publicacions censurades pel govern de la dictadura franquista en el camp cultural i altres productes de divulgació social, tant durant els vint anys en que va treballar com a directiu a l’editorial Bruguera, com en altres mitjans periodístics o pedagògics.

Dijous, 22 de març de 2012 - A les 20 hores

Fundació Festa Major de Gràcia - Igualada, 10

Restitució del monòlit a Pompeu Fabra

El monòlit en homenatge a Pompeu Fabra és de nou a la plaça Lesseps. Aquest dissabte 18 de febrer al migdia, s'ha celebrat l'acte de restitució del monument.

      

     
El monòlit, que s'havia inaugurat el 1982 i que es va retirar l'any 2003 amb motiu de les obres de la línia 9 del Metro i de la remodelació de la plaça Lesseps, és ara a tocar de la Biblioteca Jaume Fuster, un altre dels elements més simbòlics de la plaça. L'acte ha estat presidit per la regidora de Gràcia, Maite Fandos, i la presidenta del Districte, Elsa Blasco. També hi era present el regidor Guillem Espriu i diversos consellers i conselleres de Gràcia. L'acte ha comptat amb una àmplia representació de les entitats gracienques, així com de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans. 
Durant l'acte, membres de l'Almeria Teatre han recitat diverses poesies i el president del Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis, Joan Àngel Frigola, ha llegit un manifest en nom de les entitats que han treballat per la restitució d'aquest monument: l'Associació d'Amics de la plaça Lesseps, el Club Excursionista de Gràcia i el Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis.
      

            

Text íntegre del manifest:
      

       

"Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s'hi pugui comparar. El destí de Fabra ha estat únic, gloriós, exclusiu. Feia molts anys, feia moltes dotzenes d'anys, que no s'havia produït en el nostre país un cas semblant. En el nostre temps concretament totes les empreses de caràcter col·lectiu i els homes que s'hi posaren davant tingueren un destí mancat, foren emportats avall per una catàstrofe sense precedents. De l'inenarrable, fabulós naufragi, només queda dempeus una obra i una figura: la figura i l'obra de Pompeu Fabra."

Aquestes són les paraules utilitzades per Josep Pla per definir la figura de Pompeu Fabra als seus Homenots. D’ell en diu també que “és l’únic català a qui tots els catalans han obeït plenament”.

Pompeu Fabra i Poch va néixer el 20 de febrer de 1868 al número 32 del carrer Mare de Déu de la Salut, de la Vila de Gràcia. Era fill de Josep Fabra i Roca, que fou alcalde gracienc en diverses ocasions, i de Carolina Poch i Martí.  Després de viure un temps al carrer Gran, la família va anar a viure a Barcelona quan Pompeu tenia 6 anys.

Ha estat, de ben segur, un dels personatges graciencs més importants de la història de la nostra vila. En parlar de Pompeu Fabra, tothom pensa en la gran tasca de normalitzador de la llengua catalana, en el pare de la gramàtica catalana i del Diccionari General de la Llengua Catalana. Ben segur que aquestes son algunes de les seves facetes més importants, però el personatge va molt més enllà. A més del Fabra lingüista, gramàtic i lexicògraf, hi ha un Fabra catalanista i compromès amb el país i, encara –i això no és tant conegut-, un Fabra estretament  relacionat amb el món de l’esport.

Tornem un moment a Josep Pla, que ens el descriu: “D'entrada, semblava un senyor d'una normalitat absoluta, un senyor de mitja estatura, flac, ossat, rigorosament afaitat, d'ulls blavissos però intensos, d'una presència modesta però real, vestit de gris, que alternava amb el blau marí quan es mudava, d'un acolliment amable però caut i circumspecte, d'una total simplicitat, desproveït de gesticulació, mancat de pintoresc, silenciós, pausat, lent, en fi, un senyor que fumava la pipa amb el millor tabac ros que podia obtenir”.
Aquest senyor “que semblava d’una normalitat absoluta”, vas ser, en realitat, d’una importància cabdal per a Catalunya.
Va fer estudis d’enginyer industrial i, fins i tot, va estar vivint durant 10 anys a Bilbao, on va ocupar una càtedra de Química, però allò que el va interessar de ben jove va ser l’estudi  i la correcció de la llengua catalana. Als 23 anys ja havia escrit el Ensayo de gramática del catalán moderno. En aquella època va formar part de la redacció de l’Avenç, des d’on va promoure una important campanya per a la reforma ortogràfica del català.  
Tot i estar vivint a Bilbao, va ser un dels participants més actius i destacats del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l’any 1906. Cinc anys després, el 1911 torna a Barcelona per fer-se càrrec de la càtedra de català que havia creat la Diputació de Barcelona i va entrar, també, a la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. És a partir d’aleshores que va poder dedicar-se plenament a la seva passió, la llengua. Va ser president, en diverses ocasions, tant de la secció Filològica, com del mateix Institut d’Estudis Catalans.
Una de les seves preocupacions va ser l’ensenyament, bona mostra n’és el Curs mitjà de gramàtica catalana, que va ser publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Més enllà de la seva gran tasca de normalització de la llengua catalana, Pompeu Fabra va participar activament en la vida social i política del país. L’any 1913 es va presentar a les eleccions municipals per Gràcia, però no va ser escollit. Pel que fa a la societat civil, l’any 1930 va ser el primer president de Palestra, una entitat catalanista fundada, entre d’altres, per Josep Maria Batista i Roca, que tenia un tarannà educatiu i patriòtic: organitzava cursos d'història, literatura, art, i llengua catalanes; cercles d'estudis de dialèctica, acampades, excursions i competicions esportives, així com campanyes d'acció social i cultural.
Perquè la seva vinculació amb el món de l’esport és una altra vessant, tot i que poc coneguda, de Pompeu Fabra. Va practicar pilota a pala, tennis, natació, excursionisme i càmping. Ja a l’exili, després de la guerra civil, va deixar escrit: “tots els esports em plauen, però l’excursionisme, sobretot. Per a mi, ha estat el complement de la meva tasca filològica. Si ara tornéssim a Catalunya, potser no estudiaria més gramàtica, però encara faria excursions”.
De fet, d’alguna manera és ell qui comença a parlar de l’excursionisme com a esport, ja que fins aleshores era més aviat considerat com una activitat de lleure i oci. Ell, en fer-ne la definició al seu Diccionari, parla d’esport.  La seva vinculació amb l’esport, però, va més enllà de la simple pràctica. Va ser el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives.
Com veiem, Pompeu Fabra és un dels graciencs més il·lustres de la nostra història, un personatge de gran importància a nivell de país, no debades hi ha carrers, avingudes,  places, espais diversos, escoles i, fins i tot, una universitat que porten el seu nom. Sense anar més lluny, a Gràcia, a La Salut, com no podia ser d’altra manera, hi tenim un carrer amb el seu nom.
L’any 1982, amb motiu de la celebració del cinquantenari de la publicació del Diccionari General, Gràcia va acollir les catorzenes Festes Populars de Cultura “Pompeu Fabra”. La organització va anar a càrrec d’una comissió de la qual en formaren part entitats com el Centre Moral, el Cercle Catòlic, el Club Excursionista de Gràcia, l’Esbart Lluís Millet, l’Europa, els Lluïsos i l’Orfeó Gracienc. Entre les diverses activitats festives i acadèmiques, hi va haver la inauguració d’un monòlit que va aixecar-se en aquesta mateixa plaça Lesseps.
Les entitats gracienques sempre han estat al capdavant de diverses activitats en defensa de la llengua i en record de Pompeu Fabra i la seva tasca. Aixì, el Club Excursionista de Gràcia va ser un dels impulsors dels actes de la Flama de la Llengua Catalana, endegada l’any 1968 amb motiu del centenari de Pompeu Fabra i és a la nostra vila on més vegades s’ha celebrat aquest acte de renovació gràcies al mateix Club i a la UEC-Gràcia.
I han estat entitats gracienques les que hem vetllat perquè aquell monòlit, inaugurat el novembre de 1982, i que va haver de ser retirat fa uns anys a causa de les obres de construcció de la línia 9 del Metro i de remodelació de la plaça Lesseps, tornés finalment a la plaça, després d’estar guardat en un magatzem municipal tot aquest temps. Ara el recuperem en memòria i homenatge d’aquest il·lustre català nascut al barri de La Salut de la Vila de Gràcia. Tot i que la família va anar a viure a Barcelona quan només tenia sis anys, ell sempre es va sentir orgullós d’haver nascut a la nostra vila.
Gràcia, 18 de febrer de 2012